Contenidos educativos en abierto

Los contenidos educativos en abierto han sido un tema de intenso debate a nivel institucional desde hace relativamente poco tiempo, coincidiendo con la difusión de diversas experiencias internacionales al respecto. En este monográfico se presentan diversos proyectos y propuestas que abordan el tema desde los diferentes enfoques habituales en este ámbito, combinando los aspectos metodológicos y tecnológicos con ejemplos de buenas prácticas que están implantando políticas institucionales en esta dirección en muchas organizaciones, tanto educativas como de la Administración pública

Anàlisi visual de dades: conceptes bàsics i eines

Vivimos en un mundo físico que se proyecta sobre otro mundo, completamente digital, que consume datos como combustible principal, extrae y genera conocimiento. Actualmente, con estos datos se toman decisiones en todos los ámbitos, desde el personal hasta el de las grandes corporaciones multinacionales, así como el de la administracióny el académico. El uso de herramientas de inteligencia de negocio es cada vez más habitual para apoyar la toma de decisiones, pero en muchos casos estas herramientas funcionan de forma opaca, no permiten interpretar y entender una decisión basada en los datos. Es habitual, sin embargo, que estas herramientas proporcionen visualizaciones de los datos y los procesos subyacentes, un aspecto que puede permitir entender mejor la línea de razonamiento que se sigue en el momento de tomar decisiones. En este artículo se presentan los fundamentos del análisis visual de datos y algunos antecedentes históricos destacables, y se describen distintas herramientas para llevar a cabo estos análisis, con el objetivo de aprovechar las capacidades del sistema visual humano para detectar tendencias, patrones y anomalías, hacer comparaciones y establecer relaciones.We live in a physical world overlaid on another totally digital world, whose basic fuel is data, from which we extract and generate knowledge. These data are now used to take decisions at all levels, ranging from the purely personal through to major multinationals, as well as in the administration and academia. The use of business intelligence tools in providing decision-making support is becoming increasingly more common, although in many cases these tools operate “under the hood”, leaving no room for interpreting and understanding the decisions taken on the basis of such data. Nevertheless, these tools usually visualize the underlying data and processes, thus helping to give us a better understanding of the rationale applied to the decision-making process. This article addresses the basics of visual data analysis, offering important historical background, while also describing the tools involved, with the ultimate aim of leveraging thehuman visual system’s capacity to detect trends, patterns or anomalies, draw comparisons and establish relationships.Vivim en un món físic que es projecta sobre un altre món, completament digital, que consumeix dades com a combustible principal, n’extreu coneixement i en genera. Actualment, amb aquestes dades es prenen decisions en tots els àmbits, des del personal fins al de les grans corporacions multinacionals, així com el de l’administració i l’acadèmic.L’ús d’eines d’intel·ligència de negoci és cada cop més habitual per a donar suport a la presa de decisions, però en molts casos aquestes eines funcionen de manera opaca, no permeten interpretar i entendre una decisió basada en les dades. És habitual, però, que aquestes eines proporcionin visualitzacions de les dades i dels processos subjacents, un aspecte que pot permetre entendre millor la línia de raonament que se segueix a l’hora de prendre decisions. En aquest article es presenten els fonaments de l’anàlisi visual de dades i alguns antecedents històrics destacables, i es descriuen diferents eines per a fer aquestes anàlisis, amb l’objectiu d’aprofitar les capacitats del sistema visual humà per a detectar tendències, patrons i anomalies, fer comparacions i establir relacions

L'e-learning des de la perspectiva de la Web Science: una visió de futur

En aquest article es presenta l'evolució que ha experimentat recentment l'educació a distància des d'una nova perspectiva, la ciència del web, que estudia com el web ha evolucionat tecnològicament, però també socialment i organitzativament. El web, una solució tecnològica inicialment pensada per a compartir informació, és avui dia present en totes les activitats quotidianes, en qualsevol àmbit -personal, acadèmic o professional-, i ha modificat la forma de relacionar-se, treballar i, evidentment, accedir al coneixement comú i aprendre. Amb l'aparició del web, l'educació a distància ha deixat de ser una segona opció relegada a estudiants sense la possibilitat d'accedir al sistema educatiu universitari i es va convertint en un fet comú en el sistema educatiu universitari, on l'estudiant pren el control del seu procés d'aprenentatge al llarg de la seva vida, acadèmica i professional, sense barreres temporals o espacials. Diferents factors han afavorit aquest canvi: tecnològics, metodològics i organitzatius, però també socials. La ciència del web estudia com tots aquests canvis estan relacionats entre ells i la seva influència en àrees com l'economia, l'oci o l'educació, objecte d'interès d'aquest article. L'e-learning com a evolució de l'educació a distància és (o hauria de ser), doncs, un clar exemple de cas d'estudi de la ciència del web on es donen tots aquests aspectes

Building an Open Social Learning Community Around a DSpace Repository on Statistics

4th International Conference on Open RepositoriesThis presentation was part of the session : Conference PostersIn this paper we describe a project which aims to build an open social learning community around a learning object repository (LOR) based on DSpace containing learning resources about Statistics. We combine the preservation capabilities of DSpace with the facilities of a tagging mechanism such as Delicious. On top of this ensemble we intend to build a new browsing interface for improving users' learning experience when using the LOR. We also intend to gather and analyze usage data in order to better understand the real learning process in virtual learning environments.Spanish Government Grant under Refs. TIN2006-15107-C06 and EA2008-015

Towards personalization in digital libraries through ontologies

In this paper we describe a browsing and searching personalization system for digital libraries based on the use of ontologies for describing the relationships between all the elements which take part in a digital library scenario of use. The main goal of this project is to help the users of a digital library to improve their experience of use by means of two complementary strategies: first, by maintaining a complete history record of his or her browsing and searching activities, which is part of a navigational user profile which includes preferences and all the aspects related to community involvement; and second, by reusing all the knowledge which has been extracted from previous usage from other users with similar profiles. This can be accomplished in terms of narrowing and focusing the search results and browsing options through the use of a recommendation system which organizes such results in the most appropriate manner, using ontologies and concepts drawn from the semantic web field. The complete integration of the experience of use of a digital library in the learning process is also pursued. Both the usage and information organization can be also exploited to extract useful knowledge from the way users interact with a digital library, knowledge that can be used to improve several design aspects of the library, ranging from internal organization aspects to human factors and user interfaces. Although this project is still on an early development stage, it is possible to identify all the desired functionalities and requirements that are necessary to fully integrate the use of a digital library in an e-learning environment

Redefining dropping out in online higher education: a case study from the UOC

In recent years, studies into the reasons for dropping out of higher education (including online education) have been undertaken with greater regularity, parallel to the rise in the relative weight of this type of education, compared with brick-and-mortar education. However, the work invested in characterising the students who drop out of education, compared with those who do not, appears not to have had the same relevance as that invested in the analysis of the causes. The definition of dropping out is very sensitive to the context. In this article, we reach a purely empirical definition of student dropping out, based on the probability of not continuing a specific academic programme following several consecutive semesters of "theoretical break". Dropping out should be properly defined before analysing its causes, as well as comparing the drop-out rates between the different online programmes, or between online and on-campus ones. Our results show that there are significant differences among programmes, depending on their theoretical extension, but not their domain of knowledge.En els últims anys, els estudis sobre les motius d'abandonament de l'ensenyament superior (inclosa l'educació en línia) han dut a terme amb més regularitat, en paral·lel a l'augment del pes relatiu d'aquest tipus d'educació, en comparació amb l'educació presencial. No obstant això, el treball invertit en la caracterització dels estudiants que abandonen l'educació, en comparació amb aquells que no ho fan, no sembla haver tingut la mateixa rellevància que han invertit en l'anàlisi de les causes. La definició d'abandonament escolar és molt sensible al context. En aquest article, s'arriba a una definició purament empírica de l'abandonament escolar, en base a la probabilitat de no continuar un programa acadèmic específic després de diversos semestres consecutius de ruptura teòrica. L'abandonament s'ha de definir adequadament abans d'analitzar les seves causes, així com la comparació de les taxes d'abandonament escolar entre els diferents programes en línia, o entre aquests i els programes presencials. Els nostres resultats mostren que hi ha diferències significatives entre els programes, en funció de la seva extensió teòrica, però no en la seva àrea del coneixement.En los últimos años, los estudios sobre las razones de abandono de la enseñanza superior (incluida la educación en línea) han llevado a cabo con mayor regularidad, en paralelo al aumento del peso relativo de este tipo de educación, en comparación con la educación de presencial. Sin embargo, el trabajo invertido en la caracterización de los estudiantes que abandonan la educación, en comparación con aquellos que no lo hacen, no parece haber tenido la misma relevancia que han invertido en el análisis de las causas. La definición de abandono escolar es muy sensible al contexto. En este artículo, se llega a una definición puramente empírica del abandono escolar, sobre la base de la probabilidad de no continuar un programa académico específico después de varios semestres consecutivos de ruptura teórica. El abandono se debe definir adecuadamente antes de analizar sus causas, así como la comparación de las tasas de abandono escolar entre los diferentes programas en línea, o entre éstos y los programas presenciales. Nuestros resultados muestran que existen diferencias significativas entre los programas, en función de su extensión teórica, pero no en su área del conocimiento

Using Graphs for Exposing the Underlying Competence Design of Academic Degrees

Open Access DocumentAcademic degrees are usually presented with textual tables and lists, following a semester structure. This information is expected to help learners to create their own itineraries within a given degree, which may not be the case in a distance university, where learners may not take complete semesters. Furthermore, both tables and lists are useful to explain the contents of a specific degree, but they are limited for visualizing the relationships between the different subjects and the competences acquired and developed through them. In this paper we propose a new way to visualize an academic degree, equating subjects and competences as two complementary dimensions. We have applied this visualization to two degrees already offered by the Universitat Oberta de Catalunya and to another during its design phase, involving learners and degree managers, respectivelyLos títulos académicos generalmente se presentan con tablas y listas de texto, siguiendo una estructura semestral. Se espera esta información para ayudar a los alumnos a crear sus propios itinerarios dentro de un determinado grado, lo que puede no ser el caso en una universidad a distancia, donde los estudiantes no pueden tomar semestres completos. Además, tanto las tablas como las listas son útiles para explicar el contenido de un grado específico, pero están limitados para visualizar las relaciones entre las diferentes asignaturas y las competencias adquiridas y desarrollado a través de ellos. En este artículo, proponemos una nueva forma de visualizar un título académico, equiparando temas y competencias como dos dimensiones complementarias. Hemos aplicado esta visualización a dos grados ya ofrecidos por la Universitat Oberta de Catalunya y otro durante su fase de diseño, que involucra a estudiantes y directores de grado, respectivamente.Els títols acadèmics generalment es presenten amb taules i llistes de text, seguint una estructura semestral. S'espera aquesta informació per ajudar als alumnes a crear els seus propis itineraris dins d'un determinat grau, la qual cosa pugues no ser el cas en una universitat a distància, on els estudiants no poden prendre semestres complets. A més, tant les taules com les llistes són útils per explicar el contingut d'un grau específic, però estan limitats per visualitzar les relacions entre les diferents assignatures i les competències adquirides i desenvolupat a través d'ells. En aquest article, proposem una nova forma de visualitzar un títol acadèmic, equiparant temes i competències com dues dimensions complementàries. Hem aplicat aquesta visualització a dos graus ja oferts per l'Universitat Oberta de Catalunya i un altre durant la seva fase de disseny, que involucra a estudiants i directors de grau, respectivamen

Wikipedia gender gap: a scoping review

In this scoping review, we portray an examination of the gender gap on Wikipedia by analyzing scholarly literature from 2007 to 2022. Employing quantitative methods, the study identifies key author characteristics such as gender, disciplines, countries, and institutions. The research reveals a slight majority of female authors, followed by male authors, with limited representation from non-binary authors. Qualitatively, content analysis uncovers two central themes: addressing the contribution gap and incorporating content related to underrepresented genders. Additionally, the study assesses results on the content gap, editing and participation bias, readership imbalances, and strategies to mitigate the gender gap. Furthermore, it explores the repercussions of this gap and categorizes the contributing factors as “the women’s problem,” “the mirror effect,” and “the systemic problem.” Overall, this comprehensive review enhances our comprehension of the Wikipedia gender gap and provides valuable insights into the research landscape in this domain

Enriching e-learning metadata through digital library usage analysis

Purpose: In this paper we propose an evaluation framework for analyzing learning objects usage, with the aim of extracting useful information for improving the quality of the metadata used to describe the learning objects, but also for personalization purposes, including user models and adaptive itineraries. Methodology: We present experimental results from the log usage analysis during one academic semester of two different subjects, 350 students. The experiment looks into raw server log data generated from the interactions of the students with the classroom learning objects, in order to find relevant information that can be used to improve the metadata used for describing both the learning objects and the learning process. Findings: Preliminary studies have been carried out in order to obtain an initial picture of the interactions between learners and the virtual campus, including both services and resources usage. These studies try to establish elationships between user profiles and their information and navigational behavior in the virtual campus, with the aim of promoting personalization and improving the understanding of what learning in virtual environments means. Research limitations: During the formal learning process, students use learning resources from the virtual classroom provided by the academic library, but they also search for information outside the virtual campus. Not all of these usage data are considered in the model we propose. Further research needs to be done in order to get a complete view of the information search behavior of students for improving the users’ profile and creating better personalized services. Practical implications: In this paper we suggest how a selection of fields used in the LOM standard could be used for enriching the description of learning objects, automatically in some cases, from the learning objects usage performed by an academic community. Originality: Ever since the beginnings of libraries, they have been a “quiet storage place”. With the development of digital libraries, they become a meeting place where explicit and implicit recommendations about information sources can be shared among users. Social and learning process interactions, therefore, can be considered another knowledge source

ESPRIA. Millora de l'Acompanyament dels Estudiants de Primer Any

El projecte ESPRIA (acrònim de l'expressió "EStudiants de PRImer Any") és una intervenció institucional a gran escala de millora de l'acompanyament dels estudiants nouvinguts a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que té com a objectiu incrementar la seva retenció als programes de grau, establint un conjunt de mesures orientades a facilitar-ne la incorporació a la Universitat durant el seu primer semestre. En darrer terme, aquestes mesures persegueixen la reducció de les taxes d'abandonament que típicament caracteritzen els escenaris d'ensenyament en línia. Per fer-ho, aquest projecte d'innovació promou de forma activa la compatibilització dels estudis en línia amb altres responsabilitats personals, familiars o laborals que caracteritzen als estudiants a distància, implementant millores en el procés de tutorització i matriculació en funció de la disponibilitat de temps d'estudi dels nous estudiants, així com en la revisió de la càrrega de treball, el calendari de les activitats d'aprenentatge i el model d'avaluació del conjunt d'assignatures implicades. Així mateix, aquest projecte té una vocació clarament orientada a l'obtenció d'evidències en relació amb el seu funcionament i els seus resultats, desenvolupant una estratègia d'avaluació de la intervenció basada en l'ús d'analítiques d'aprenentatge a partir dels registres i la informació institucional disponible sobre els resultats acadèmics dels estudiants implicats i la seva evolució durant el seu primer any a la Universitat.El proyecto ESPRIA (acrónimo de la expresión "EStudiantes de PRimer Año") es una intervención institucional a gran escala de mejora del acompañamiento de los estudiantes recién llegados a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que tiene como objetivo incrementar su retención a los programas de grado, estableciendo un conjunto de medidas orientadas a facilitar su incorporación a la Universidad durante su primer semestre. En último término, estas medidas persiguen la reducción de las tasas de abandono que típicamente caracterizan los escenarios de enseñanza en línea. Para ello, este proyecto de innovación promueve de forma activa la compatibilización de los estudios en línea con otras responsabilidades personales, familiares o laborales que caracterizan a los estudiantes a distancia, implementando mejoras en el proceso de tutorización y matriculación en función de la disponibilidad de tiempo de estudio de los nuevos estudiantes, así como en la revisión de la carga de trabajo, el calendario de las actividades de aprendizaje y el modelo de evaluación del conjunto de asignaturas implicadas. Asimismo, este proyecto tiene una vocación claramente orientada a la obtención de evidencias en relación con su funcionamiento y sus resultados, desarrollando una estrategia de evaluación de la intervención basada en el uso de analíticas de aprendizaje a partir los registros y la información institucional disponible sobre los resultados académicos de los estudiantes implicados y su evolución durante su primer año en la Universidad.The ESPRIA project (acronym of the expression "EStudiantes de PRimer Año") is a large-scale institutional intervention to improve the support of students newcomers to the Universitat Oberta de Catalunya (UOC), whose objective is to increase their Retention to undergraduate programs, establishing a set of measures aimed at facilitating their incorporation into the University during their first semester. Ultimately, these measures pursue the reduction of abandonment rates that typically characterize the online teaching scenarios. To do this, this innovation project actively promotes the compatibilization of online studies with other personal, family or work responsibilities that characterize distance students, implementing improvements in the process of tutoring and enrollment based on the availability of Study time for new students, as well as in the revision of the workload, the calendar of the learning activities and the evaluation model of the set of subjects involved. Likewise, this project has a clearly oriented vocation to obtain evidence in relation to its operation and its results, developing an evaluation strategy of the intervention based on the use of learning analyzes from the beginning of the registers and the institutional information available on the academic results of the students involved and their evolution during their first year at the University